Guanyadors Premis Bones Pràctiques LF

Des de l’Associació Lectura Fàcil hem volgut premiar iniciatives de diferents àmbits  que utilitzin materials de Lectura Fàcil (LF) per promoure la lectura, la inclusió social i la democràcia  informativa, valors amb els quals s’identifica el projecte Lectura Fàcil.

Per això aquest 2011 hem convocat per primera vegada el Premi de Bones Pràctiques en Lectura Fàcil. L’acte de lliurament es va realitzar el 15 de desembre a la seu de l’ALF. Més informació

  

Guanyadors Premis Bones Pràctiques LF 2011

Lot 30 llibres

Centre Penitenciari d'homes de Barcelona. La Model
Pel club LF que es fa amb els interns de la presó. La Biblioteca de la presó amb la col·laboració de l’Escola d’Adults de la Model.

• Per la innovació (primer club LF a un centre penitenciari).
• Per la repercussió entre els interns: valorar la lectura, oferir i rebre valors, aconseguir espais de socialització, alta participació i baix índex d’absències.
• Pels recursos dissenyats i utilitzats durant les sessions.

La Fundació-Personas ASPRONA junt amb la Biblioteca pública de Valladolid.

Club LF per persones amb discapacitat

Inici: 2007. Creat per un grup de voluntaris de famílies de persones amb discapacitat.

• Per la relació que s’ha establert entre l’entitat, la biblioteca  i altres entitats de Valladolid.
• Per l’evolució del club: es va iniciar a l’entitat i  ara es fa a la biblioteca pública. És obert a tothom, es relacionen amb els altres clubs de la biblioteca, etc.
• Per les activitats creades al voltant de la lectura: visites a biblioteques, tallers de màscares, teatralització, lectures en veu alta, visualització de pel·lícules, treballs d’escriptura...
• Pels resultats obtinguts: les persones amb DI del club gaudeixen de la lectura, han perdut la por de llegir en veu alta i d’expressar-se la seva opinió, treballen en equip, s’escolten els uns als altres ....

La Biblioteca Joaquim Montoy d’AlcarràsPel seu club de Lectura Fàcil per a nouvinguts que volen aprendre català. Aquest club es va iniciar el Setembre de 2009, amb la voluntat d’apropar la lectura a nous residents de la població i facilitar-los mitjans per a l’aprenentatge de la llengua.

• La tasca en favor de la inclusió social a través de la lectura i de l’aprenentatge del català en un municipi amb un alt índex d’immigració.
• La metodologia seguida en l’organització i difusió de les activitats de la biblioteca entre la població.
• La creació de xarxa entre la biblioteca i les entitats de col·lectius immigrants del municipi.
• I els resultats obtinguts: ús creixent de la llengua del territori, visites freqüents a la biblioteca i participació en els actes que organitza.

Lot 10 llibres

Biblioteca Pública de Tarragona

2 clubs LF

Inici: 2010

• Per la diversificació del públic destinatari (persones nouvingudes, persones invidents, castellanoparlants).
• Per la col·laboració amb altres entitats i programes  (CNL, escoles d’adults, plans d’Entorn).
• Per les activitats complementàries a la lectura, amb la integració d’altres clubs de lectura d’edats diverses i activitats de conversa en català per als que tenen un major domini lingüístic.
• Per l’evolució del club i de les persones que l’integren.

CEE La Ginesta

• Per desenvolupar l’aprenentatge lector a tots els alumnes de l’escola (entre 10 i 21 anys. Lectura de mitja hora quatre dies a la setmana).
• Per la creació i manteniment d’una biblioteca LF en el propi centre.
• Per les activitats complementàries a la lectura (visionar pel·lícules relacionades amb el llibre, representacions teatral en base a l’obra llegida).
• Pels resultats: major fluïdesa lectora, major interès en la lectura.

 Escola Gavina

• Per incentivar la lectura a partir d’editar llibres escrits pels alumnes i posar-los a la venda (llibreria Casa Anita, que els deixa exposats a l’aparador).
• Per la innovació i originalitat de l’activitat (un dels llibres va ser exposat a Milan amb llibres de l’Elisa Pellacani, en el 50è aniversari de la Biblioteca Brugherio,1960-2010).
• Per la qualitat dels escrits resultants (possible publicació per part d’una editorial)
• Per desenvolupar en els alu.mnes competències diverses: exposició oral, escoltar i comprendre, escriure, conversar.

Fundació Catalana Síndrome de DownInici: 2010. Centre de Documentació Begoña Raventós, iniciat pel Servei de Formació d’adults

• Per les línees de treball en torn de la lectura: incitar a la comprensió i la reflexió, incorporar visites a la biblioteca i familiartizar els participants amb l’ús dels seus serveis.
• Club LF per despertar el gust per la lectura.
• Contribuir a fomentar l’autonomia i l’autoestima dels participants. 

Biblioteca Marcel·lí Domingo

Sumem Veus: lectures en veu alta

• Pel programa de voluntariat per acostar les persones amb DI a la lectura i als llibres.
• Per  donar a conèixer i aprofitar els recursos que ofereix la biblioteca pública i fomentar el gust per la lectura a col·lectius amb discapacitats
• Per conscienciar la població de les mancances i necessitats d’aquests col·lectius.
• Per la difusió i implicació de la biblioteca en el projecte LF i  la col·laboració amb diverses entitats (Centre ocupacional Icària de l’EMD Jesús, CEE Verge de la Cinta de Campredó).

Conferència Jordi Sierra

“La lectura i l’escriptura com a via per a la inclusió social”

Després de diverses converses i la gran disposició per part de l'autor, ja us podem informar sobre uns dels grans actes que des de l'ALF tenim preparats per a aquesta recta final d'any: la conferència de l'escriptor Jordi Sierra sobre la lectura com a eina per a la inclusió social.

L'acte es realitzarà el 27 d'octubre a les 19h. al Palau Alòs de Barcelona (c/ Sant Pere més baix, 55). Hi esteu tots convidats! Us demanem, però, que confirmeu la vostra assistència al mail o telèfon de l'Associació: lecturafacil@cobdc.org o Tel. 93 310 76 94.

Jordi Sierra i Fabra presentarà la seva Fundació amb seu a Medellín (Colòmbia) i Barcelona, i que treballa per ajudar a joves escriptors i per fomentar el plaer per la lectura com a vehicle essencial de formació.  L’acte coincideix amb la publicació del seu llibre “La música del viento” (La Mar de Fàcil), adaptat a Lectura Fàcil.

L’escriptor Jordi Sierra i Fabra (Barcelona 1947) ha venut més de 10 milions d’exemplars de les seves 400 obres, ha rebut 30 premis literaris i els seus llibres s’han traduït a 30 idiomes. També ha estat candidat en dues ocasions al Premi Nobel Juvenil, l’Andersen. El 2004 crea la Fundació Jordi Sierra i Fabra a Barcelona i Medellín, i pel seu treball social rep el Premi Ibby-Asahi el 2010. El 2011 ha sigut el primer autor de literatura infantil i juvenil escollit membre del Patronato del Instituto Cervantes, i ha guanyat el Premi de Novel·la Ciudad de Torrevieja.

Us hi esperem!!

 

Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil

Tens ganes d’escriure una novel·la en Lectura Fàcil? En tens alguna guardada al calaix de l’escriptori? T’agradaria veure-la publicada? Doncs estàs d’enhorabona. L’Associació Lectura Fàcil convoca el Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil.

L’objectiu d’aquest Premi es cercar nous autors en Lectura Fàcil que apropin la literatura, la cultura i el coneixement a tothom. Una iniciativa amb la que volem contribuir a la inclusió social de persones amb dificultats lectores.

El premi consisteix en una dotació econòmica de 500 euros i la publicació de l’obra. La data límit d’entrega és el  7 de novembre. El guanyador es donarà a conèixer durant l’entrega de Premis de Bones Pràctiques en Lectura Fàcil, el desembre de 2011.

Aquesta segona edició compta amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística i l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) de la Generalitat de Catalunya.

Les obres s’han d’enviar a la seu de l’ALF (Ribera, 8 Pral. 08003-Barcelona). Les oficines estaran tancades durant el mes d’agost.

Bases del Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil

Resum de les pautes de Lectura Fàcil per a textos narratius

Els lectors opinen sobre el llibre “De Chamartín a Collbató”

Encetem una nova secció al bloc en la que volem comptar amb la col·laboració dels lectors. Volem conèixer la vostra opinió sobre els llibres de Lectura Fàcil.

Comencem amb un recull d’opinions de diferents persones (adults, nens, gent gran...) després de llegir el llibre “De Chamartín a Collbató. La Guerra Civil viscuda per un nen” (La Mar de Fàcil) escrit per M. Àngels Sellés.

I vosaltres, l’heu llegit? Què n’opineu?

Envieu-nos la vostra opinió sobre aquest i altres llibres LF i en farem difusió.

Nen de 10 anys

M'ha agradat molt el llibre i penso que t'ha quedat molt bé. Ha sigut fàcil de llegir, perquè les paraules s'entenien bé. Quan una paraula no s'entenia la podies consultar a baix. Les frases són curtes, però jo les prefereixo llargues perquè em sonen millor.

El llibre és interessant per la història que explica.

El que m'ha emocionat és quan estrenaven el cotxe i la gent pensava que eren feixistes i els hi tirava pedres, sense saber si ho eren o no. I l'escena que estaven amagats a Collbató i sentien els soldats"

Comentari de la mare del nen

Li he preguntat si tenia més ganes de llegir llibres de la Guerra Civil i em diu que si, però que li fan pena. Mentre llegia el llibre es va emocionar més d'una vegada. Per a ell també ha sigut una bona oportunitat posar per escrit les seves impressions, i no quedar-se amb un simple: m'ha agradat molt.  

Informàtic. 36 anys, casat i amb dos fills

Jo no he estat mai gaire lector. Vaig anar a la presentació per un cert compromís de feina amb l’escriptora i hi vaig descobrir la LF.  Li he explicat a la meva dona que treballa amb discapacitats psíquics adults.

És curiós que amb dues hores que he triat en llegir el llibre (això es fantàstic!) he après molt sobre la Guerra Civil espanyola. Vaig estudiar-la a l’escola, però ara sé coses de veritat! Es curiós que un llibre fàcil expliqui tantes coses.

Advocada. 56 anys

Ha estat fantàstic llegir en Lectura Fàcil. Ha estat, de veritat, una gran experiència. I vols creure que ara m’estimo més a la gent de Collbató i al protagonista de la història!

Fisioterapeuta. de 25 anys

M’ha agradat molt la història, i la Lectura Fàcil ha fet que sense adonar-me’n ara sàpiga moltes coses de la Guerra Civil. He après coses de la guerra que no sabia.

Amb la història del protagonista, vas seguint una lliçó d’història....i t’agrada!

Mercè Nualart.

Hola Mª Àngels,

Vaig llegir el llibre l'endemà de la presentació.

Tens clar el què vols explicar i realment ho fas d'una manera molt entenedora.

Mantens la història aconseguint enganxar al lector.

Felicitats!  te n’has sortit molt bé.

                

Inés Baró Valle, Restauradora principal del Museo de La Habana, Cuba

El libro me gusta desde la portada y su encuadernación hasta el final.  Y no es difícil leerlo. Cuando recogí el libro y regresé a mi casa me puse a verlo, sin intención de  empezar a leer. Pero me “embullé” y a pesar de tener que leer lentamente para poder entenderlo, llegué  hasta la página 27. Es muy interesante y la historia está muy bien llevada.

Missatge d’una mare d’un alumne de la USEE Joan Maragall

Bon dia Àngels

Aquesta nit he acabat de llegir el teu llibre. És molt emocionat preciós,  m’ha agradat molt. El llibre es molt amè. En dos dies el vaig llegir i em va emocionar. M’ha agradat tant que aquet estiu li faré llegir al meu fill. Espero que li agradi com a mi o més.  Felicitats

Gemma Tribó. Missatge enviat a la directora de l’editorial La Mar de Fàcil

Núria,

Em vaig llegir “De Chamartín a Collbató” sense donar-me'n compte. Felicita de part meva a l'autora, és un llibre tendre i poètic. M'han agafat ganes de fer un llibre de Lectura Fàcil.

Cloenda de les tertúlies LF a la Biblioteca del Sud de Sabadell amb Montse Flores

El Club LF de la Biblioteca del Sud de Sabadell, en col·laboración amb el CNL Sabadell, ens explica la cloenda de les tertúlies de Lectura Fàcil. En aquest acte final hi va participar Montse Flores, autora de L'aigua del Rif (La Mar de Fàcil).


La trobada entre l’escriptora i els seus lectors va tenir lloc el dimecres 22 de juny, a les 19.30 h, a la Biblioteca del Sud de Sabadell. 
Segons l’opinió de l’autora, aquest llibre pot fer canviar l’actitud de moltes persones i  ens pot transportar a països llunyans. Quan llegim, una paraula ens suscita mil imatges, personals i intransferibles. I si aconseguim que una paraula d'una llengua que no ens és pròpia ens transporti a llocs desconeguts o ens emocioni, segur que la fem nostra, segur que l'afegim al nostre patrimoni lingüístic.

Montse Flores va explicar el perquè del títol: "Hi ha un moment en la història on el personatge es troba amb el seu pare davant del mar. Sense parlar es poden dir moltes coses. L’aigua és vida, renova, corre... Hi ha un paral·lelisme amb la història del personatge."

Per a l’autora, és fàcil entrar en la història perquè la identificació amb el protagonista és immediata: "El text arrenca amb un d’aquells inicis que t’enganxen al moment, d’aquells que et fan comprar un llibre sense haver-ne tingut cap referència prèvia… Llegeixes “Em dic Ahmed. No sé si sóc feliç. Un és feliç quan viu la vida sense por” i, automàticament, saps que no podràs deixar de llegir fins a acabar-lo. Poques línies més enllà, ja ets l’Ahmed."

L’aigua del Rif va rebre una menció especial en el 1r Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil impulsat pel Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya.

El Club LF de Viladecans rep a Núria Martí

L’escriptora gironina Núria Martí, autora dels llibres LF “Les mateixes estrelles” i “Trampa de foc”, ha visitat el club LF de la Biblioteca de Viladecans.

Aquest Club LF, un dels més antics, es dirigeix a persones amb discapacitat intel·lectual del Centre Ocupacional CAVIGA. Miguel Cano i Conchi Camacho, amb la col·laboració de la directora de la Biblioteca Remei López, condueixen aquest club LF.

La visita va ser molt profitosa, tan per part dels assistents al club, com per la pròpia autora. Els participants van poder preguntar sobre el fet d’escriure i sobre la història a l’escriptora. Núria Martí, com comenta al seu bloc, va tornar a gaudir d’una trobada literària amb persones amb dificultats lectores a les que resulta molt gratificant poder llegir novel·les.

Viladecans TV es va fer ressò d’aquesta trobada.

Tertúlies amb autores al Club LF de Tortosa

Les darreres sessions del Club LF de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa estan sent molt especials. Tres autores de llibres LF comparteixen una estona amb els assistents al Club. Ja han passat Montse Flores, autora de L’aigua del Rif, i Núria Martí, autora de Les mateixes estrelles. Fina Niubó serà la pròxima en participar-hi. Aquest Club LF de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa està dirigit a persones que estan aprenent català, i es realitza amb el suport del Consorci per la Normalització Lingüística.

Els participants del club han pogut compartir amb les autores les impressions de la lectura del llibre. Així recollida aquesta experiència la Núria Martí al seu bloc.

Aquestes tertúlies són fruit del Pla Pilot de Lectura Fàcil que la Biblioteca Marcel·lí Domingo va acollir al 2010. Gràcies a aquest Pla Pilot i a la col·laboració de la Biblioteca, es van crear 11 clubs LF. El Pla Pilot LF compta amb el suport de la Subdirecció de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Els Clubs LF es mouen

Els Clubs LF segueixen en moviment. Ja en són més de 80 a tot l'Estat Espanyol.

A la biblioteca de Cambrils acaben de finalitzar la lectura del llibre d'Edgar Allan Poe "L'escarbat d'or". El 3 de maig comencen amb un nou llibre, "Tristany i Isolda". Així han valorat el llibre els assitents i dinamitzadors d'aquest club:

http://bibliotecacambrils.blogspot.com/2011/04/trobada-del-club-de-lectura-facil.html

A Mataró, el club LF de la biblioteca Pública Pompeu Fabra va convidar a finals d'abril a Núria Martí, autora del llibre LF "Les mateixes estrelles" que estaven llegint. I així ho van viure els participants al club i la pròpia autora.
Bloc Biblioteca Pompeu Fabra - Mataró: http://lapompeufabra.blogspot.com/2011/04/llegeix-amb-nosaltres-tertulia-de_20.html
Bloc Núria Martí: http://nuriamarticonstans.blogspot.com/2011/04/visita-mataro.html

Entrevista M. Àngels Sellés, autora de "De Chamartín a Collbató. La Guerra Civil viscuda per un nen"

Acaba de publicar la seva opera prima “De Chamartín a Collbató. La Guerra Civil viscuda per un nen (1936-1939)”. I no per un nen qualsevol, sinó pel seu pare. Francisco Sellés va haver de deixar Chamartín de la Rosa quan només era un nen de 10 anys. La crueltat de la guerra el va fer arribar a Collbató amb altres membres de la família. Però alguns, com els pares, es van quedar i van morir a Madrid.

El dolor per la duresa de la història que li havia tocat viure va fer que en Francisco, com moltes altres persones de la seva generació, no parlés mai d’aquella època, del que havia viscut ni de la seva família. El silenci es va convertir en el seu aliat per a suportar el dolor. Però les filles volien conèixer el passat de la seva família, la història dels seus avis, com eren. Així que van demanar al pare que escrigués sobre la seva vida quan era petit. D’aquelles notes del pare, la M. Àngels Sallés ha escrit un emotiu llibre d’història, la història del seu pare i la seva família. Les petites històries que conformen la Història.

I li va sortir fer-ho en Lectura Fàcil, potser influenciada per ser professora de joves amb discapacitat intel·lectual, potser perquè així tota la família, grans i petits, podrien conèixer per fi la història de Francisco Sellés.

Durant la presentació del llibre a Collbató, el poble que va acollir a Francisco Sellés i d’altres exiliats, vam parlar amb M. Àngels Sellés.

Entrevista Núria Martí, autora de "Trampa de foc"

Acaba de publicar la seva segona novel·la en Lectura Fàcil, “Trampa de foc” (Editorial La Mar de Fàcil). Però encara està immersa en la promoció de la seva primera novel·la, “Les mateixes estrelles” (Publicacions l’Abadia de Montserrat) amb la qual va guanyar el I Premi de Novel·la Curta en Lectura Fàcil de CCOO, i que ja va per la segona edició. Combina la seva faceta d’escriptora amb la seva feina diària com a professora de català per a adults. A més, condueix un club de Lectura Fàcil a la Biblioteca Pública de Girona.

Parlem amb la Núria Martí, una escriptora incombustible. I ho fem avui, 25 de març, quan es compleixen 100 anys del incendi de la fàbrica El Triangle de Nova York. Aquest és el punt de partida del nou llibre de la Núria Martí, "Trampa de foc".

“Em sento molt còmoda escrivint històries de Lectura Fàcil”

1.  “Trampa de foc” es basa en uns fets reals que van passar el 1911 a Nova York. Com els vas conèixer? T’ha costat ambientar la novel·la en aquella època?

Tenia ganes d’escriure una novel·la que parlés del món de la dona treballadora a principis de segle XX perquè volia reflectir la lluita obrera de l’època per aconseguir millores a la feina. A partir d’aquesta idea inicial, vaig anar buscant possibles escenaris per a l’acció i de seguida vaig topar amb la tragèdia de la fàbrica Triangle a Nova York, de la qual ja havia sentit alguna cosa, sobretot relacionada amb el dia 8 de març, Dia de la Dona Treballadora. Vaig iniciar un procés de documentació i em vaig adonar que pràcticament no hi havia bibliografia en català ni en castellà, i que, per tant, ja era hora que algú en parlés a casa nostra.

Pel que fa a l’ambientació, no ha estat un factor especialment difícil. M’hi ha ajudat molt veure imatges de l’època. Després és qüestió d’anar deixant anar detalls que situïn el lector, com poden ser parlar d’un carro tirat per cavalls o esmentar el mocador del cap com aquell qui no vol la cosa. Tampoc no es tracta de desviar l’atenció de la història. L’ambientació hi ha de ser per fer-ho creïble, però no s’ha de notar.

2. El 25 de març es compleixen 100 anys de l’incendi de la fàbrica tèxtil El Triangle a Nova York. Què et va colpir més d’aquesta història?

Crec que tota la història impressiona prou. Des del fet que les treballadores ja havien fet vaga dos anys abans per demanar unes millores que no van arribar mai, fins al judici de l’amo de fàbrica, on es mostra el poder que tenia la classe burgesa. Però sens dubte, allò més dramàtic és com van morir 146 persones en qüestió de minuts a causa de manca de mesures de seguretat. Noies joves i immigrants, la majoria. Noies que havien esperat trobar una vida millor a Amèrica. A mesura que m’endinsava en la història no només m’envaïa la tristesa, sinó també la indignació.

3. En el llibre s’hi tracten diversos temes:  el fet d’abandonar el país per problemes econòmics, les condicions laborals de les dones treballadores, les seves reivindicacions, les diferències de sexes i socials de l’època, l’assetjament sexual,... Però, quin tema en destacaries?

Tret del fenomen de la immigració, que té prou pes i afecta tant homes com dones, la resta de temes tenen, de fet, un nexe comú: les dificultats de la dona per viure i fer-se sentir en una societat com la de l’època, dominada absolutament pels homes. A més, si pensem que avui la batalla per a la igualtat entre homes i dones està guanyada, ens equivoquem. A la novel·la parlo de la problemàtica de principis de segle XX, però el cas és que els assumptes que tracto són del tot vigents.

4. És el teu segon llibre en Lectura Fàcil, després de ”Les mateixes estrelles”. Què t’ha fet repetir l’experiència d’escriure en Lectura Fàcil?

Em sento molt còmoda escrivint històries de Lectura Fàcil. Ara bé, els materials de Lectura Fàcil no són pas d’escriptura fàcil també. Has de mesurar molt bé allò que dius, seguir unes directrius internacionals d’escriptura i pensar tothora en el tipus de lector d’aquests llibres. Potser precisament això darrer és el que m’esperona més i em fa endinsar en el món de la Lectura Fàcil. Fa més de vint anys que faig classes de llengua catalana a adults i la meva feina de professora m’hi ha ajudat molt perquè sabia on em dirigia quan escrivia, coneixia bé els lectors potencials. És clar que, en el fet de repetir l’experiència, hi ha tingut molt a veure l’interès de l’Associació de Lectura Fàcil i també de l’editorial La mar de fàcil pel projecte de Trampa de foc.

5. Tot i presentar el nou llibre LF “Trampa de foc”,  continues amb la promoció de “Les mateixes estrelles”, que ja va per la segona edició! Esperaves aquesta bona acollida?

La segona edició ha estat una notícia magnífica. Quan publiques un llibre sempre esperes que tingui èxit, seria absurd negar-ho. Però és evident que quan arriba sents una gran alegria. Hem de pensar que apareixen molts nous títols cada mes a les llibreries i que hi ha molta competència. La veritat és que he fet moltes xerrades i presentacions de Les mateixes estrelles. Han llegit el llibre a diferents cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística i en Clubs de Lectura de biblioteques, en diferents poblacions, i, per exemple,  he estat a Reus, Lleida, Constantí, Figueres, Casà de la Selva, Blanes, Olot, Palamós, la Bisbal...  Com que el llibre és coeditat per CCOO, el sindicat també ha organitzat trobades amb l’autora.  Estic molt contenta que el llibre agradi perquè explica una història prou desconeguda encara, com és el viatge del Winnipeg cap a Xile l’any 1939 carregat amb més de dos mil exiliats espanyols, i el fet que sigui en Lectura Fàcil fa que aquest viatge a l’esperança pugui ser conegut també per persones amb dificultats lectores.

6. També ets escriptora de llibres que no són de Lectura Fàcil. Quina diferència destacaries entre els dos formats a l’hora d’escriure, d’inspirar-te, d’escollir un tema...

És veritat: he anat compaginant tots dos tipus d’escriptura. Primer vaig fer Hores prohibides, finalista del premi Just M. Casero i publicada el 2009. Després Les mateixes estrelles, de Lectura Fàcil. I ara, d’una banda, Trampa de foc, de Lectura Fàcil, i, de l’altra, Naturalesa Humana, un recull de vint-i-dos contes breus, irònics i actuals.

Són dos tipus d’escriptura totalment diferents. Quan escrius textos de Lectura Fàcil has de vigilar molt que no s’escapi res: no hi poden haver metàfores ni llenguatge abstracte, cal mantenir l’ordre lògic de l’oració, el lèxic ha de ser senzill però digne... En fi, com a escriptora més aviat m’he de frenar i pensar sempre a qui em dirigeixo. I, de la mateixa manera que no ho faig quan escric novel·les o contes per a tot tipus de públic, tampoc mai no s’ha de menystenir el lector: aquests llibres de Lectura Fàcil van destinats a adults, només que amb dificultats lectores, i, per tant, no es tracta d’ensucrar res ni de fer ús d’un lèxic infantil.  Sí que s’ha d’evitar tot allò que pugui confondre el lector, com ara la ironia que deia abans, o els dobles significats.

Pel que fa a la inspiració i als temes, també hi ha diferències. No es poden tractar tots els temes en Lectura Fàcil: sempre hi ha d’haver uns bons valors ètics al darrere. Com a escriptora de novel·les que no són de Lectura Fàcil puc ser més agosarada i m’agrada ser-ho. Només es tracta de saber bé què fas i per a qui ho fas.

7. Per què et vas interessar per la Lectura Fàcil? Com la vas conèixer?

Coneixia els llibres de Lectura Fàcil per la meva feina. Són materials molt necessaris i trobem força adaptacions d’obres clàssiques, però poques obres de nova creació. Quan vaig veure la primera convocatòria del Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil per part de CCOO, vaig tenir clar que ho havia de provar. M’hi vaig presentar i vaig guanyar-lo amb Les mateixes estrelles. Després d’Hores prohibides, volia fer una cosa diferent i em va semblar que estaria bé escriure per a persones com les que conec cada any a classe i que sempre em demanen què poden llegir per avançar en l’aprenentatge de la llengua. En aquells moments, llegia un llibre de Quim Nadal on explicava viatges que havia fet com a alcalde de Girona. Un dels viatges era a Xile i a peu de pàgina hi havia una referència al Winnipeg. Vaig lligar-ho tot i en va sortir Les mateixes estrelles.

8. A l’hora de promocionar un nou llibre, són diferents els circuits de difusió i promoció per a un llibre LF que per a un que no ho és?

Sí, hi ha diferències. L’Associació Lectura Fàcil fa una bona feina de difusió de tots els materials de LF, per exemple. Se’n fa difusió entre col·lectius a qui poden interessar aquest tipus de llibres, associacions diverses, biblioteques, entitats com ara el CPNL... De la feina de difusió, de fet, se n’ocupen les editorials i, en aquest cas, a més, l’Associació de LF, però també és convenient que l’autor (i l’agent, si en té!) es moguin tant com puguin. La campanya de promoció d’un llibre és molt important.

9. També ets conductora del Club de Lectura Llegim plegats de la Biblioteca Pública de Girona. A quin públic s’adreça el club? Què t’aporta aquesta experiència?

L’experiència de conduir un Club de Lectura està essent molt gratificant. El Club s’adreça a persones que tinguin un nivell bàsic o elemental de la nostra llengua, o a persones que els costi llegir per motius diversos i, si bé és veritat que hi ha mobilitat d’assistents i a vegades això pot representar un problema, quan s’aconsegueixen uns assistents fidels, s’avança molt i bé en la lectura. Veure el progrés dels lectors i sentir que en formes part, com a conductora professora, és fantàstic. Espero poder continuar ajudant nous lectors perquè algun dia, més aviat o més tard, puguin fer el salt i llegir sols tots els textos que vulguin en català.

El diari de Robinson Crusoe

Els alumnes de l’USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial)  de l’Institut de Terrassa estan llegint el llibre LF Robinson Crusoe. I per complementar la lectura, escriuen un diari com si fossin el protagonista del llibre. El diari que fan els alumenes  i la evolució de les aventures de Crusoe es poden seguir al blog www.lesaventuresdenrobinsoncrusoe.blogspot.com
Entreu-hi i feu-hi els vostres comentaris!

Tessa Julià és la professora i una de les promotores d’aquest recurs pedagògic per complementar la lectura del llibre. Aquest recurs també es pot aplicar a d’altres llibres del catàleg LF (La volta al món en 80 dies o L’Odissea).

Trampa de foc: la lluita de la dones treballadores

Ja podeu gaudir de la lectura del nou llibre de la Núria Martí, Trampa de foc (La Mar de Fàcil). La data de publicació és molt especial: coincideix amb el dia de la dona treballadora (8 de març). I es perquè el llibre es basa en la història real de l’incendi de la fàbrica tèxtil Triangle a Nova York l’any 1911. A l’incendi hi van morir 146 persones, gairebé tot dones. Aquest fet va suposar la revolta de les dones per una treball digne, i va canviar la regulació laboral dels treballadors. El 25 de març el malaurat incendi del Triangle compleix 100 anys. Una història molt colpidora que la Núria Martí no ha volgut deixar de banda.

Aquest incendi va ser un dels esdeveniments de l’època que va donar lloc a la celebració del Dia de la Dona Treballadora. El llibre vol ser un homenatge i un recordatori a totes les dones que han lluitat i lluiten per la igualtat i llibertat de les dones.

L’autora, Núria Martí Constans va néixer el 1966 a Calella de la Costa i viu a Girona. Llicenciada en Filologia Catalana, és professora de català per a adults i escriptora. Ha obtingut diversos premis literaris. Entre altres, ha publicat la novel·la de Lectura Fàcil “Les mateixes estrelles” (2010),  amb la que va guanyar el I Premi de novel·la de Lectura Fàcil organitzat per CCOO.

 

Aquest és un petit tast del llibre:

Mentrestant, al novè pis,

el foc entrava per la finestra de l’escala

i ho anava encenent tot.

Algunes noies estaven paralitzades

i d’altres sentien un pànic terrible.

Què havien de fer?

Mai ningú els havia explicat

com havien d’actuar en cas d’incendi.

La Bettina va reaccionar de seguida.

No es volia deixar vèncer pel foc.

Nou llibre de Lectura Fàcil: Tant de gust... senyor Verdaguer

Jacint Verdaguer i el seu poema Canigó són els protagonistes del nou llibre LF de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, dins la col·lecció Tant de gust. El llibre s’inicia amb un repàs de la vida de l’autor i contextualitza la seva obra. A l’adaptació del poema Canigó s’intercalen fragments originals de l’obra.

Els llibres de la col·lecció “Tant de gust...” fan un repàs a l’obra d’un autor concret. El de Jacint Verdaguer és el número 6 de la col·lecció, que ja ha tractat autors com Maria Àngels Anglada, Mercè Rodoreda, Ramón Llull, Joan Maragall o Hans Christian Andersen.

El poema Canigó de Jacint Verdaguer és un dels grans clàssics de la literatura catalana. Un gran poema de poemes on es combinen tradicions sobre fades, història i aventura, religió i passió amorosa. Us animeu a llegir-lo?

La Lectura Fàcil es desplega per tota Catalunya

La Lectura Fàcil ha tingut una gran incidència a tota Catalunya a finals de l’any 2010. Tarragona, Lleida i Girona han realitzat diferents projectes i presentacions amb la Lectura Fàcil com a protagonista.

Projecte Lectura Fàcil a Girona

A terres gironines, l’ajuntament va presentar el Projecte Lectura Fàcil. L’objectiu d’aquest projecte és fomentar la Lectura Fàcil, donant suport a les iniciatives que ja existien a la ciutat i creant-ne de noves. Entre d’altres intervencions, s’ampliaran els fons de llibres LF a les biblioteques de la ciutat, es crearan clubs de lectura fàcil i es donarà suport als voluntaris de les activitats de LF.

Fins ara, ja s'ha impulsat la creació de 7 grups de lectura, s'han aprovat 2 convenis amb residències de gent gran i s'ha consolidat el grup de Voluntaris per la lectura.

El Projecte es va aprovar en el ple de l’Ajuntament el 25 de novembre, i es va presentar en roda de premsa el 28 de desembre. Hi van assistir Lluïsa Faxedas, Regidora de Cultura, i els representats de les entitats amb les que l’Ajuntament ha signat un conveni per promoure la Lectura Fàcil, la residència Sanitas i la residència Palau de Girona.

Carme Mayol, codirectora de l’Associació Lectura Fàcil, també hi va estar present. L’ALF ja havia realitzat una presentació i un taller amb els materials LF a Girona el passat 26 de novembre. En aquest acte hi van intervenir Miquel Sitjar i Serra, Director dels Serveis Territorials a Girona del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i Lluïsa Faxedas, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Girona.

El Pla Pilot LF arriba a Tarragona
Cambrils va ser el municipi escollit per presentar el Pla Pilot LF a Tarragona. A l’acte de presentació hi van assistir el Regidor d’Educació de Cambrils, Salvador Matas, i Carme Mayol, codirectora de l’ALF, que va exposar les característiques de la Lectura Fàcil.
Cambrils ja tenia un projecte de Lectura Fàcil fruit de la col·laboració de la Biblioteca Pública i el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Cambrils. El Pla Pilot que lidera l’Associació pretén posar-se a disposició de la Biblioteca per complementar, reforçar i ampliar els objectius contemplats en el Projecte local.

Jornada de treball LF a Lleida
La biblioteca Pública de Lleida va acollir el 21 de desembre la Jornada de Treball de Lectura Fàcil promoguda per la Subdirecció General de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
Carme Mayol, codirectora de l’Associació Lectura Fàcil, va exposar el projecte LF als més de 20 representants de les biblioteques de Lleida. També s’hi van presentar experiències pràctiques sobre l’ús dels materials de Lectura Fàcil. En l’exposició hi van intervenir:
- Mercè Segarra directora de la Biblioteca Marquès d’Olivart (Les Borges Blanques), que va exposar l’experiència dels diferents Clubs LF, dins i fora de la biblioteca, que han sorgit a la població gràcies al Pla Pilot de LF 2009/2010.
- Dolors Forcada i Montse Mora de la Biblioteca Joaquim Montoy (Alcarràs) presentaren tot el procés de creació d’un Club de LF.