Cloenda de les tertúlies LF a la Biblioteca del Sud de Sabadell amb Montse Flores

El Club LF de la Biblioteca del Sud de Sabadell, en col·laboración amb el CNL Sabadell, ens explica la cloenda de les tertúlies de Lectura Fàcil. En aquest acte final hi va participar Montse Flores, autora de L'aigua del Rif (La Mar de Fàcil).


La trobada entre l’escriptora i els seus lectors va tenir lloc el dimecres 22 de juny, a les 19.30 h, a la Biblioteca del Sud de Sabadell. 
Segons l’opinió de l’autora, aquest llibre pot fer canviar l’actitud de moltes persones i  ens pot transportar a països llunyans. Quan llegim, una paraula ens suscita mil imatges, personals i intransferibles. I si aconseguim que una paraula d'una llengua que no ens és pròpia ens transporti a llocs desconeguts o ens emocioni, segur que la fem nostra, segur que l'afegim al nostre patrimoni lingüístic.

Montse Flores va explicar el perquè del títol: "Hi ha un moment en la història on el personatge es troba amb el seu pare davant del mar. Sense parlar es poden dir moltes coses. L’aigua és vida, renova, corre... Hi ha un paral·lelisme amb la història del personatge."

Per a l’autora, és fàcil entrar en la història perquè la identificació amb el protagonista és immediata: "El text arrenca amb un d’aquells inicis que t’enganxen al moment, d’aquells que et fan comprar un llibre sense haver-ne tingut cap referència prèvia… Llegeixes “Em dic Ahmed. No sé si sóc feliç. Un és feliç quan viu la vida sense por” i, automàticament, saps que no podràs deixar de llegir fins a acabar-lo. Poques línies més enllà, ja ets l’Ahmed."

L’aigua del Rif va rebre una menció especial en el 1r Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil impulsat pel Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya.

El Club LF de Viladecans rep a Núria Martí

L’escriptora gironina Núria Martí, autora dels llibres LF “Les mateixes estrelles” i “Trampa de foc”, ha visitat el club LF de la Biblioteca de Viladecans.

Aquest Club LF, un dels més antics, es dirigeix a persones amb discapacitat intel·lectual del Centre Ocupacional CAVIGA. Miguel Cano i Conchi Camacho, amb la col·laboració de la directora de la Biblioteca Remei López, condueixen aquest club LF.

La visita va ser molt profitosa, tan per part dels assistents al club, com per la pròpia autora. Els participants van poder preguntar sobre el fet d’escriure i sobre la història a l’escriptora. Núria Martí, com comenta al seu bloc, va tornar a gaudir d’una trobada literària amb persones amb dificultats lectores a les que resulta molt gratificant poder llegir novel·les.

Viladecans TV es va fer ressò d’aquesta trobada.

Tertúlies amb autores al Club LF de Tortosa

Les darreres sessions del Club LF de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa estan sent molt especials. Tres autores de llibres LF comparteixen una estona amb els assistents al Club. Ja han passat Montse Flores, autora de L’aigua del Rif, i Núria Martí, autora de Les mateixes estrelles. Fina Niubó serà la pròxima en participar-hi. Aquest Club LF de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa està dirigit a persones que estan aprenent català, i es realitza amb el suport del Consorci per la Normalització Lingüística.

Els participants del club han pogut compartir amb les autores les impressions de la lectura del llibre. Així recollida aquesta experiència la Núria Martí al seu bloc.

Aquestes tertúlies són fruit del Pla Pilot de Lectura Fàcil que la Biblioteca Marcel·lí Domingo va acollir al 2010. Gràcies a aquest Pla Pilot i a la col·laboració de la Biblioteca, es van crear 11 clubs LF. El Pla Pilot LF compta amb el suport de la Subdirecció de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Els Clubs LF es mouen

Els Clubs LF segueixen en moviment. Ja en són més de 80 a tot l'Estat Espanyol.

A la biblioteca de Cambrils acaben de finalitzar la lectura del llibre d'Edgar Allan Poe "L'escarbat d'or". El 3 de maig comencen amb un nou llibre, "Tristany i Isolda". Així han valorat el llibre els assitents i dinamitzadors d'aquest club:

http://bibliotecacambrils.blogspot.com/2011/04/trobada-del-club-de-lectura-facil.html

A Mataró, el club LF de la biblioteca Pública Pompeu Fabra va convidar a finals d'abril a Núria Martí, autora del llibre LF "Les mateixes estrelles" que estaven llegint. I així ho van viure els participants al club i la pròpia autora.
Bloc Biblioteca Pompeu Fabra - Mataró: http://lapompeufabra.blogspot.com/2011/04/llegeix-amb-nosaltres-tertulia-de_20.html
Bloc Núria Martí: http://nuriamarticonstans.blogspot.com/2011/04/visita-mataro.html

Entrevista M. Àngels Sellés, autora de "De Chamartín a Collbató. La Guerra Civil viscuda per un nen"

Acaba de publicar la seva opera prima “De Chamartín a Collbató. La Guerra Civil viscuda per un nen (1936-1939)”. I no per un nen qualsevol, sinó pel seu pare. Francisco Sellés va haver de deixar Chamartín de la Rosa quan només era un nen de 10 anys. La crueltat de la guerra el va fer arribar a Collbató amb altres membres de la família. Però alguns, com els pares, es van quedar i van morir a Madrid.

El dolor per la duresa de la història que li havia tocat viure va fer que en Francisco, com moltes altres persones de la seva generació, no parlés mai d’aquella època, del que havia viscut ni de la seva família. El silenci es va convertir en el seu aliat per a suportar el dolor. Però les filles volien conèixer el passat de la seva família, la història dels seus avis, com eren. Així que van demanar al pare que escrigués sobre la seva vida quan era petit. D’aquelles notes del pare, la M. Àngels Sallés ha escrit un emotiu llibre d’història, la història del seu pare i la seva família. Les petites històries que conformen la Història.

I li va sortir fer-ho en Lectura Fàcil, potser influenciada per ser professora de joves amb discapacitat intel·lectual, potser perquè així tota la família, grans i petits, podrien conèixer per fi la història de Francisco Sellés.

Durant la presentació del llibre a Collbató, el poble que va acollir a Francisco Sellés i d’altres exiliats, vam parlar amb M. Àngels Sellés.

Entrevista Núria Martí, autora de "Trampa de foc"

Acaba de publicar la seva segona novel·la en Lectura Fàcil, “Trampa de foc” (Editorial La Mar de Fàcil). Però encara està immersa en la promoció de la seva primera novel·la, “Les mateixes estrelles” (Publicacions l’Abadia de Montserrat) amb la qual va guanyar el I Premi de Novel·la Curta en Lectura Fàcil de CCOO, i que ja va per la segona edició. Combina la seva faceta d’escriptora amb la seva feina diària com a professora de català per a adults. A més, condueix un club de Lectura Fàcil a la Biblioteca Pública de Girona.

Parlem amb la Núria Martí, una escriptora incombustible. I ho fem avui, 25 de març, quan es compleixen 100 anys del incendi de la fàbrica El Triangle de Nova York. Aquest és el punt de partida del nou llibre de la Núria Martí, "Trampa de foc".

“Em sento molt còmoda escrivint històries de Lectura Fàcil”

1.  “Trampa de foc” es basa en uns fets reals que van passar el 1911 a Nova York. Com els vas conèixer? T’ha costat ambientar la novel·la en aquella època?

Tenia ganes d’escriure una novel·la que parlés del món de la dona treballadora a principis de segle XX perquè volia reflectir la lluita obrera de l’època per aconseguir millores a la feina. A partir d’aquesta idea inicial, vaig anar buscant possibles escenaris per a l’acció i de seguida vaig topar amb la tragèdia de la fàbrica Triangle a Nova York, de la qual ja havia sentit alguna cosa, sobretot relacionada amb el dia 8 de març, Dia de la Dona Treballadora. Vaig iniciar un procés de documentació i em vaig adonar que pràcticament no hi havia bibliografia en català ni en castellà, i que, per tant, ja era hora que algú en parlés a casa nostra.

Pel que fa a l’ambientació, no ha estat un factor especialment difícil. M’hi ha ajudat molt veure imatges de l’època. Després és qüestió d’anar deixant anar detalls que situïn el lector, com poden ser parlar d’un carro tirat per cavalls o esmentar el mocador del cap com aquell qui no vol la cosa. Tampoc no es tracta de desviar l’atenció de la història. L’ambientació hi ha de ser per fer-ho creïble, però no s’ha de notar.

2. El 25 de març es compleixen 100 anys de l’incendi de la fàbrica tèxtil El Triangle a Nova York. Què et va colpir més d’aquesta història?

Crec que tota la història impressiona prou. Des del fet que les treballadores ja havien fet vaga dos anys abans per demanar unes millores que no van arribar mai, fins al judici de l’amo de fàbrica, on es mostra el poder que tenia la classe burgesa. Però sens dubte, allò més dramàtic és com van morir 146 persones en qüestió de minuts a causa de manca de mesures de seguretat. Noies joves i immigrants, la majoria. Noies que havien esperat trobar una vida millor a Amèrica. A mesura que m’endinsava en la història no només m’envaïa la tristesa, sinó també la indignació.

3. En el llibre s’hi tracten diversos temes:  el fet d’abandonar el país per problemes econòmics, les condicions laborals de les dones treballadores, les seves reivindicacions, les diferències de sexes i socials de l’època, l’assetjament sexual,... Però, quin tema en destacaries?

Tret del fenomen de la immigració, que té prou pes i afecta tant homes com dones, la resta de temes tenen, de fet, un nexe comú: les dificultats de la dona per viure i fer-se sentir en una societat com la de l’època, dominada absolutament pels homes. A més, si pensem que avui la batalla per a la igualtat entre homes i dones està guanyada, ens equivoquem. A la novel·la parlo de la problemàtica de principis de segle XX, però el cas és que els assumptes que tracto són del tot vigents.

4. És el teu segon llibre en Lectura Fàcil, després de ”Les mateixes estrelles”. Què t’ha fet repetir l’experiència d’escriure en Lectura Fàcil?

Em sento molt còmoda escrivint històries de Lectura Fàcil. Ara bé, els materials de Lectura Fàcil no són pas d’escriptura fàcil també. Has de mesurar molt bé allò que dius, seguir unes directrius internacionals d’escriptura i pensar tothora en el tipus de lector d’aquests llibres. Potser precisament això darrer és el que m’esperona més i em fa endinsar en el món de la Lectura Fàcil. Fa més de vint anys que faig classes de llengua catalana a adults i la meva feina de professora m’hi ha ajudat molt perquè sabia on em dirigia quan escrivia, coneixia bé els lectors potencials. És clar que, en el fet de repetir l’experiència, hi ha tingut molt a veure l’interès de l’Associació de Lectura Fàcil i també de l’editorial La mar de fàcil pel projecte de Trampa de foc.

5. Tot i presentar el nou llibre LF “Trampa de foc”,  continues amb la promoció de “Les mateixes estrelles”, que ja va per la segona edició! Esperaves aquesta bona acollida?

La segona edició ha estat una notícia magnífica. Quan publiques un llibre sempre esperes que tingui èxit, seria absurd negar-ho. Però és evident que quan arriba sents una gran alegria. Hem de pensar que apareixen molts nous títols cada mes a les llibreries i que hi ha molta competència. La veritat és que he fet moltes xerrades i presentacions de Les mateixes estrelles. Han llegit el llibre a diferents cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística i en Clubs de Lectura de biblioteques, en diferents poblacions, i, per exemple,  he estat a Reus, Lleida, Constantí, Figueres, Casà de la Selva, Blanes, Olot, Palamós, la Bisbal...  Com que el llibre és coeditat per CCOO, el sindicat també ha organitzat trobades amb l’autora.  Estic molt contenta que el llibre agradi perquè explica una història prou desconeguda encara, com és el viatge del Winnipeg cap a Xile l’any 1939 carregat amb més de dos mil exiliats espanyols, i el fet que sigui en Lectura Fàcil fa que aquest viatge a l’esperança pugui ser conegut també per persones amb dificultats lectores.

6. També ets escriptora de llibres que no són de Lectura Fàcil. Quina diferència destacaries entre els dos formats a l’hora d’escriure, d’inspirar-te, d’escollir un tema...

És veritat: he anat compaginant tots dos tipus d’escriptura. Primer vaig fer Hores prohibides, finalista del premi Just M. Casero i publicada el 2009. Després Les mateixes estrelles, de Lectura Fàcil. I ara, d’una banda, Trampa de foc, de Lectura Fàcil, i, de l’altra, Naturalesa Humana, un recull de vint-i-dos contes breus, irònics i actuals.

Són dos tipus d’escriptura totalment diferents. Quan escrius textos de Lectura Fàcil has de vigilar molt que no s’escapi res: no hi poden haver metàfores ni llenguatge abstracte, cal mantenir l’ordre lògic de l’oració, el lèxic ha de ser senzill però digne... En fi, com a escriptora més aviat m’he de frenar i pensar sempre a qui em dirigeixo. I, de la mateixa manera que no ho faig quan escric novel·les o contes per a tot tipus de públic, tampoc mai no s’ha de menystenir el lector: aquests llibres de Lectura Fàcil van destinats a adults, només que amb dificultats lectores, i, per tant, no es tracta d’ensucrar res ni de fer ús d’un lèxic infantil.  Sí que s’ha d’evitar tot allò que pugui confondre el lector, com ara la ironia que deia abans, o els dobles significats.

Pel que fa a la inspiració i als temes, també hi ha diferències. No es poden tractar tots els temes en Lectura Fàcil: sempre hi ha d’haver uns bons valors ètics al darrere. Com a escriptora de novel·les que no són de Lectura Fàcil puc ser més agosarada i m’agrada ser-ho. Només es tracta de saber bé què fas i per a qui ho fas.

7. Per què et vas interessar per la Lectura Fàcil? Com la vas conèixer?

Coneixia els llibres de Lectura Fàcil per la meva feina. Són materials molt necessaris i trobem força adaptacions d’obres clàssiques, però poques obres de nova creació. Quan vaig veure la primera convocatòria del Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil per part de CCOO, vaig tenir clar que ho havia de provar. M’hi vaig presentar i vaig guanyar-lo amb Les mateixes estrelles. Després d’Hores prohibides, volia fer una cosa diferent i em va semblar que estaria bé escriure per a persones com les que conec cada any a classe i que sempre em demanen què poden llegir per avançar en l’aprenentatge de la llengua. En aquells moments, llegia un llibre de Quim Nadal on explicava viatges que havia fet com a alcalde de Girona. Un dels viatges era a Xile i a peu de pàgina hi havia una referència al Winnipeg. Vaig lligar-ho tot i en va sortir Les mateixes estrelles.

8. A l’hora de promocionar un nou llibre, són diferents els circuits de difusió i promoció per a un llibre LF que per a un que no ho és?

Sí, hi ha diferències. L’Associació Lectura Fàcil fa una bona feina de difusió de tots els materials de LF, per exemple. Se’n fa difusió entre col·lectius a qui poden interessar aquest tipus de llibres, associacions diverses, biblioteques, entitats com ara el CPNL... De la feina de difusió, de fet, se n’ocupen les editorials i, en aquest cas, a més, l’Associació de LF, però també és convenient que l’autor (i l’agent, si en té!) es moguin tant com puguin. La campanya de promoció d’un llibre és molt important.

9. També ets conductora del Club de Lectura Llegim plegats de la Biblioteca Pública de Girona. A quin públic s’adreça el club? Què t’aporta aquesta experiència?

L’experiència de conduir un Club de Lectura està essent molt gratificant. El Club s’adreça a persones que tinguin un nivell bàsic o elemental de la nostra llengua, o a persones que els costi llegir per motius diversos i, si bé és veritat que hi ha mobilitat d’assistents i a vegades això pot representar un problema, quan s’aconsegueixen uns assistents fidels, s’avança molt i bé en la lectura. Veure el progrés dels lectors i sentir que en formes part, com a conductora professora, és fantàstic. Espero poder continuar ajudant nous lectors perquè algun dia, més aviat o més tard, puguin fer el salt i llegir sols tots els textos que vulguin en català.

El diari de Robinson Crusoe

Els alumnes de l’USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial)  de l’Institut de Terrassa estan llegint el llibre LF Robinson Crusoe. I per complementar la lectura, escriuen un diari com si fossin el protagonista del llibre. El diari que fan els alumenes  i la evolució de les aventures de Crusoe es poden seguir al blog www.lesaventuresdenrobinsoncrusoe.blogspot.com
Entreu-hi i feu-hi els vostres comentaris!

Tessa Julià és la professora i una de les promotores d’aquest recurs pedagògic per complementar la lectura del llibre. Aquest recurs també es pot aplicar a d’altres llibres del catàleg LF (La volta al món en 80 dies o L’Odissea).