Autora de L'aigua del Rif
"La Lectura Fàcil atrapa lectors"
Montse Flores Pallarés és llicenciada en Filologia Catalana. Ha estat professora de català per a adults al Consorci de Normalització Lingüística. Des del 2006 és professora d’institut d’ensenyament secundari.
L’aigua del Rif, editada per La mar de Fàcil, va rebre una menció especial en el 1r Premi de Novel·la curta de Lectura Fàcil impulsat pel Servei Lingüístic de CCOO a Catalunya.
Com a professora de llengua a secundària i escriptora, què creus que aporta la lectura fàcil?
La lectura fàcil és una eina que facilita l’accés a la informació a persones amb dificultats lectores, però també pot servir per educar lectors.
Són moltes les persones a qui no els agrada llegir, que han llegit per obligació textos que no els han interessat i això el ha condicionat per sempre. Llegir pot ser una tortura si no hi ha bona predisposició lectora, si el contingut és pesat o no interessa. La lectura fàcil és una manera d’atrapar lectors perquè està escrita en un format molt senzill, perquè la claredat expressiva és la base d’una comunicació clara i directa, perquè si entenem el que llegim i, a més, ho passem bé... podem arribar a ser bons lectors.
Com va sorgir la idea d’escriure L’aigua del Rif?
Feia temps que em voltava pel cap escriure sobre immigració.
Un dia vaig arribar a casa desanimada. Després de moltes converses amb un alumne de la meva tutoria tenia la sensació que la meva actuació tutorial no acabava d’anar enlloc. El meu desànim em va dur a escriure aquesta història. Volia parlar d’un adolescent immigrant que no acabava de trobar el seu espai; que havia de fer un esforç doble: acceptar els canvis que suposa l’adolescència i lluitar per deixar de ser considerat “l’altre”, el nouvingut, el diferent... per això vaig crear l’Ahmed.
La història és del tot fictícia, però hi ha gent que s’hi ha sentit molt identificada.
El que més em va emocionar va ser la reacció d’un nen, l’Ahmed, de 9 anys. La tutora d’aula d’acollida d’una escola de Rubí, l’Àngels, va llegir un fragment de L’aigua del Rif a classe. L’Ahmed es va emocionar i li va dir: -qui ha escrit la meva història? Jo sóc l’Ahmed, la meva mare és la Fatma i visc al 4t 3a. La professora li va dir: Ahmed, que la teva mare no es diu Fatma... Un altre dia li va demanar a la seva professora que seguís llegint el llibre. Arran de la lectura, el nen va explicar moltes coses de la seva vida que fins aquell moment no havia gosat dir. Va explicar que la seva mare, la Fatma, va morir quan ell era molt petit i que la seva tieta es va casar amb el pare per tenir cura de tots els fills. El fet que a partir de la lectura algú pugui arribar a expressar els seus sentiments, els seus neguits, les seves emocions... és molt gratificant. Una alumna del meu institut, la Sara, té un germà que es diu Ahmed. La Sara ha llegit el llibre tres cops i sempre m’explica que quan llegeix el llibre té la sensació que escolta al seu germà.
Com et sents al veure que hi ha tanta gent que s’identifica amb el protagonista de la teva novel·la?
Em sento satisfeta perquè veig que he connectat amb el lector, que el lector s’ha commogut, que s’ha emocionat... Tots hem estat Ahmeds en algun moment de la nostra vida perquè tots hem estat adolescents o immigrants, a tots ens ha calgut lluitar per trobar el nostre espai en l’entorn més immediat, a la classe, amb els amics, al barri, a la feina, al món...
El llibre tracta un tema tan actual com la immigració.
Els teus alumnes han llegit el llibre? Què en diuen?
La història passa en un institut i molts alumnes llegeixen el llibre i juguen a posar cares i noms reals als personatges.
Em fa molt feliç quan m’aturen pel passadís per dir-me que ja l’han llegit; m’alegra que els alumnes nous em preguntin:- profe, has escrit un llibre?; i llavors, l’endemà, em porten informació que han tret d’internet i em diuen: -mira, profe, la teva foto i el teu llibre.
Per què vas decidir començar per la lectura fàcil?
La directora de la Biblioteca Municipal Martí Tauler de Rubí, Victòria Mateo, em va donar les bases del 1r concurs de novel·la breu en format lectura fàcil organitzat pel sindicat Comissions Obreres. Com que sóc una gran defensora dels textos en lectura fàcil vaig decidir presentar-m’hi, perquè crec que cal promoure aquest tipus de textos ja que són un pas a favor de la inclusió social i faciliten la comunicació.
Què vas sentir quan vas tenir el llibre imprès a les mans?
Vaig plorar. Era el matí de Sant Jordi i jo entrava a l’institut. Els alumnes de 4t d’ESO em van dir que anés a la biblioteca per comprar-los un llibre. Quan vaig entrar a la biblioteca, un dels alumnes em va dir: -Montse, compra’ns aquest llibre!
El vaig agafar i no em vaig adonar que era el meu fins al cap d’una estona. Tots els alumnes estaven pendents de la meva reacció. Quan vaig adonar-me’n, vaig plorar.
Des d’aleshores no has parat de fer presentacions. Quina acollida ha tingut L’aigua del Rif?
De moment l’acollida és bona, sobretot a Rubí que és la meva ciutat.
A mitjans de setembre ha sortit la traducció al castellà. Espero que pugui arribar a més lectors i m’agradaria fer alguna presentació fora del nostre país.
Enguany tinc previst visitar més escoles i també m’han proposat fer un acte amb l’alumnat dels cursos de català per a adults organitzats pel Servei Local de Català de Rubí.
Tens pensat fer-ne algun més?
En aquests moments estic escrivint un altre text en format lectura fàcil. És un text divulgatiu que explica la història de la sal.
També participes en un projecte de clubs de lectura fàcil a les presons. Com afrontes aquesta experiència?
Amb molta il·lusió. Crec que la lectura a banda de ser una font de coneixement és, també, un espai de lleure. La meva implicació en el projecte d’apropar la lectura a les presons té un doble objectiu: ajudar els interns en la lectura i comprensió dels llibres i fer-los estimar la llengua i la literatura. A mi, la llengua i la literatura m’han permès guanyar confiança, gestionar els desitjos, conèixer-me més. La llengua enforteix lligams. La llengua m’ha permès conèixer persones molt diferents, per això he escrit L’aigua del Rif. Si amb la lectura del meu llibre aconsegueixo que estimin la literatura tant com jo l’estimo em donaré per satisfeta. Llegir és aprendre, llegir és compartir. Això és el que jo espero d’aquesta experiència.
“Ha estat a través del seguiment continuat dels Clubs, que em vaig adonar de la importància de saber controlar la respiració a l’hora de fer la lectura en veu alta. Si quan llegim en veu alta sabem respirar de manera adequada, entendrem millor el text, serem capaços de respectar els signes de puntuació i sabrem posar-hi l’entonació correcta.” Mireia Estapé Dinamitzadora de l’Acolliment Lingüístic del CNL de Cornellà de Llobregat
